Divendres 3 de maig de 2024
Avui una etapa per terres lleoneses. Em sap greu, però de llarg, és l’etapa més lletja de totes. Tota transcorre al costat de la carretera, al principi travessant camps i camps. Al final creuant el pàramo, o sigui el no res.
Però clar, si feu el Camino, s’ha de fer. Es salva una mica d’aquest desgavell el poble de Mansilla de las Mulas, que té un cert encant i a més te “La Curiosa”, un bon restaurant on es menja molt bé.
I, evidentment, també es salva la ciutat de Lleó. Val la pena veure la Catedral, el casc antic, el “Barrio Húmedo”… he dit que se salva la ciutat, però el que és l’arribada i la sortida, és senzillament espantosa. Uns 8Km abans i després és horrorós, i això si tens la sort de trobar el camí, perqué a la sortida ja us dic que és un autèntic desastre. Poques indicacions i poc clares… en fi, que ja us ho explico jo com sortir: Agafeu la Calle Ancha (la que ve de la Catedral i passa per davant de la Casa Botines) i avall que fa baixada fins arribar a un passeig molt maco i arbrat que va paral.lel al riu. Gireu a la dreta per aquest passeig fins trobar l’antic Hispital de Peregrins, que actualment és un parador nacional. Mirant l’edifici, a l’esquerra hi ha un pont que travessa el riu, doncs cap allà heu d’anar. I ànims, perquè us esperen uns quants Km de carrers lletjos, sense cap interés, desprès uns quants més de polígons industrials, després uns quants més de creuar autopistes i autovies, i després uns quants més de “pàramo”. I a sobre tot amb vent de cara.
En fi, no us desanimeu, tot aquest mal son s’acaba a Hospital de Òrbigo, un magnífic poble on destaca el seu famós pont. Espectacular.
Ja hem arribat!
GAUDIM LA NATURA 