01-Roncesvalles – Zubiri

Divendres 29 d’abril de 2022

Després d’un còmode i agradable viatge en tren fins Pamplona i després en taxi, arribem a Orreaga o Roncesvalles.

Pintoresca població amb gran valor simbòlic pels peregrins. Aquí comença per a molts el Camí de Santigo. Tot i ie molta gent l’incia 24Km abans, a Saint Jean. Ara, això vol dir una gran pujada en que cal de salvar un desnivell de quasi 1400 metres.

Com que la nostra intenció és fer-lo senser, comencem la nostra primera etapa aquí. Anirem d’Orreaga (Roncesvalles) a Zubiri.

Una gran etapa. Ja només sortir per un agradable camí arribem a Burguete travessant frondosos i humits boscos de faig i roures. A la llunyania trobem uns paisatges impresionants, boscos i més boscos i grans prats d’herba.

Després de Burguete continuem per bonics camins fins Espinal. Travessem aquesta bonica població. Totes les poblacions tenen un gran encant.

Continuem, el camí continua sent molt bonic, però ara toca pujar. En espera una rampa d’1,5 Km. No passa res, amb calma es deixa fer. Després ve la baixada, ens portarà fins Bizkarreta. Aprofiteu per picar alguna cosa en aquest poble, ja que més endavant no hi ha res. Més endavant arribem a Linzoain, aquí tenim la segona rampa important del dia, curta però intensa. Al final arribem al pas de Roldán i el coll d’Erro. Aquí ens trobem una paradeta on podem picar i beure alguna cosa.

Ara sí, tot baixada fins Zubiri. Ara, no us espereu una còmoda baixada. Els darrers 4 Km són una pronunciada baixada molt irregular i descarnada. Al final arribem a Zubiri.
Ara toca relaxar-nos, dutxa, crema, cerveseta i pintxo, passejada curta…

En fi, de moment molt bé. Ja en portem una, ens falten 31 etapes.

– Aquí trobareu la ruta

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/orreaga-zubiri-101335465

– Aquí hi trobareu les fotos

https://photos.app.goo.gl/t8zeLYXqktTMNTDt9

21 pensaments sobre “01-Roncesvalles – Zubiri”

    2. Així m’agrada patriarca, que siguis el primer en estrenar els comentaris d’aquest Bloc del Camino i també que ens vigilis, ens cuidis i el preocupis de com anem.

      M'agrada

      Respon

  2. Soc un dels quatre Joves Caminants que estem fent aquest Camí i com que també m’agrada escriure, de tant en tant hi diré la meva, amb permís del nostre amic Xavier Planas líder d’aquest bloc i de moltes altres coses.

    M'agrada

    Respon

  5. El meu amic Xavier Planas em deixa aquest espai del seu bloc, perquè jo també faci la meva crònica del nostre viatge.

    El meu Segon Camino
    Primera Etapa: Orreaga – Zubiri.

    A Orreaga (Roncesvalles) va fer-se de nit amb un xiriviri fi d’aquell que no mulla però empapa. Vam xafardejar l’alberg que sembla nou i res a veure amb aquella nau plena de lliteres que jo havia conegut l’any 2003 i vam fer la cervesa a un hotelet molt fi que semblava també estrenat de feia poc. A l’església de la col·legiata –que és de gòtic francès i ha patit diverses reformes, segons va explicar el mossèn- feien missa, amb càntics i pregàries en llatí –inclòs el Parenostre-, precedint la benedicció als peregrins que demà engegavem el Camino.

    Al matí Orreaga segueix envoltada per la boira que li dona un to misteriós, enigmàtic i màgic… allà comença tot. No matinem perquè no tenim cap pressa i arrenquem a caminar mentre la boira va ascendint, deixant ullades de sol, però mantenint-se per damunt nostre tapant-nos els cims que ens envolten.

    L’inici del Camino des d’aquí és una meravella de paisatge. Senders i corriols tranquils que travessen boscos humits i molsosos, amb arbres majestuosos i ombres capritxoses que juguen amb els rajos del sol, en un dia fresquet i mig ennuvolat, on els canvis al cel combinen amb tots els colors del verd –com cantava Raimon- en aquest Pirineu navarrès, tan euskaldun, que travessa poblets petits i bonics i prats immensos on hi ha vaques i cavalls, pocs humans locals i un no parar de pelegrins amb els accents més diversos, però majoritàriament estrangers; a un d’aquests poblets –Burguete- hi fem parada per fer un cafè i en l’últim, Linzoain -quan ja hi ha gana- no hi ha cap bar ni cap fonda. Sort que a l’alto de l’Erro hi ha “el de la furgo” amb un petit xiringuito presidit per una bandera amb una gerra de cervesa. A partir d’aquí el paisatge s’obre, el bosc canvia i després d’una baixada forta entrem a Zubiri pel seu punt més bonic: pel pont medieval.

    El silenci del camí s’escolta mentre camines i t’omple més que qualsevol altre so, el piular dels ocells no li fa nosa, tot el contrari, el fa més present. L’aventura ha començat i els records del meu primer camí es barregen amb el present; he pensat en la Rosa i com em va empènyer –gairebé literalment- fins l’Estació del Nord perquè agafés el bus cap a Pamplona i em decidís a fer el Camino, he pensat amb molts amics que també l’han fet i ens l’hem explicat. I he pensat sobretot en l’Eric, l’amic canadenc que vaig conèixer baixant de Sant Jean Pied de Port (Donibane Garazi) i que vaig retrobar aquí a Zubiri, quan jo m’havia quedat sense lloc a l’alberg (que aleshores era l’edifici de l’ajuntament) i l’Eric va venir a salvar-me fent-me lloc al recó on ell hi tenia el sac de dormir. Hem buscat l’edifici de l’ajuntament (tenia ganes de fer una foto per reviure el record i enviar-la a l’Eric) i no l’hem trobat; sembla ser que això és una concejo del municipi d’Esteríbar i ningú ens ha aclarit massa on era… segur que no és al mateix lloc on vam dormir, com si fóssim sardines, aquell estiu del 2003.

    Zubiri ha crescut molt en aquests 20 anys i al voltant de la carretera hi ha edificis nous, xalets i un bé de déu d’albergs i hostals per acollir els centenars de pelegrins que hi passen cada dia en aquest final de la primera etapa del Camí Francès; la senyora de la Pensión Amets –que és on fem nit- ens ha dit que hi ha dies que per Zubiri hi passen 600 caminants, i també que és ara, al maig, i també al setembre quan més pelegrins hi ha dels que fan tot el recorregut sencer. A més aquest cap de setmana la cosa ha coincidit amb una cursa de muntanya “extrema” pels vols del poble i no s’hi cap. I això que al 2003 els peregrins que hi arribaven els aixoplugaven a les oficines municipals perquè no hi havia res més.
    Demà cap a Pamplona.

    M'agrada

    Respon

  10. Molt bé peregrins.
    M’alegro que hagueu començat bé.
    A poc a poc i bona lletra.
    Aquesta etapa predominen trams de muntanya.
    Bon alberg.
    Molts ànims i molta força.
    Sempre endavant.
    BUEN CAMINO!!!!
    ULTREIA!!!!
    👍👍💪💪✊✊🚶‍♂️🚶‍♂️🚶‍♂️🚶‍♂️
    😘😘😘😘

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari