Dimarts 31 de maig de 2022
29a etapa, la segona després de Sarria, o sigui, la segona massificada de valent. Sabia que el “camino” estava molt concorregut, sobretot després de la pandèmia i coincidint amb any Xacobeo, però no m’hagués imaginat mai trobar-me aquesta gentada, i el que més abunda són grups, grups i més grups. Avui, només sortir, hem vist un gran grup de nenes joves, moltes, totes en rotllana resant, han fet el senyal de la Santa Creu i, au, a caminar. Ens hem apartat i les hem deixat passar, en ser joves, anaven a bon ritme.
Evidentment, tothom té dret a seguir el “camino”, només faltaria. És com anar a París en temporada alta. Ja saps el què hi ha, i si vols anar al Louvre, hauràs de fer cua.
No em queixo, tohom té el mateix dret que jo. L’únic que faig palès és que no m’ho esperava.
Tot i així, com que són tants Km, sempre hi ha moments de tranquil.litat. El paisatge continua sent impressionant. Avui hem caminat força estona prop de carreteres, però l’entorn és màgic. Aquesta verdor, els boscos, les ermites, els hórreos, els petits cementiris, les vaques, els poblets… tot això t’atrapa.
Caminant, caminant, i parlant de grups, n’hem conegut un de força nombrós (25) que eren de Salou. Hem estat una estona xerrant fins que cadascú ha continuat al seu ritme. Bona gent, segur que ens tornarem a trobar.
Avui hem fet 25,5 Km. Com sempre, no tenim pressa i anem fent. I més tenint en compte que més de la meitat, quasi 14, són en llarga i sostinguda pujada. Després ve la baixada i el pla, amb algun repetxó inesperat.
Hem sortit amb ulleres de sol, barret i màniga curta. Però hem arribat amb cangurs, sense ulleres de sol, paraigües i xops, molt xops.
A mitja etapa ha començat ha ploure. Ès Galícia, ja ho sabem. A més, a aquesta terra, quan plou, que és sovint, sap ploure. És el típic plugim, que va caient, però que amb el cangur i el paraigües, no et priva d’anar caminant i gaudint. El problema és que aquest plugim s’ha anat intensificant, cada cop ho feia amb més força fons que s’ha convertit en autèntic xàfeg. El camí cada cop tenia més fang i aigua. Sort que no feia vent i plovia recte.
En fi, que hem estat una bona estona sota la pluja fins que per fi hem arribat a la nostra destinació: Palas de Rei.
Per demà ens espera una etapa força llarga, uns 30 Km i tambè estan previstes pluges. Ja us ho explicaré.
– Aquí trobareu la ruta
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/portomarin-palas-de-rei-104283000
– Aquí trobareu les fotos
GAUDIM LA NATURA 