27-Triacastela – Sarria

Dissabte 28 de maig de 2022

Vinga, avui la 27a etapa. D’entrada més animats ja que anem a Sarria i allà toca descans. Demà no caminem, esperarem el Joan que s’afegirà i farem plegats les cincs darreres etapes.

Sortim de Tricastela i trobem dues opcions. Podem anar per, Samos: 105 de desnivell i 26 Km, o per San Xil: 350 de desnivell i 18,5 Km.

Els dos itineraris són interessants i passen per llocs macos. Cal triar, nosaltres optem per San Xil. Valorem que tot i que puja més, el tram més dur és a l’inici, els primers 5 Km.

Crec que hem fet ben fet, la pujada va fent i passa per camins rodejats de frondosa vegetació i molt bones vistes. L’únic problema és que fins al Km 9,5 no hi ha cap lloc per prendre alguna cosa.

Al cap d’una estona arribem a la Fonte dos Lameiros, tot i que abunda l’aigua, en cap lloc diu que està tractada, i per la zona hi ha molt de bestiar, sobretot vaques i bous, així que optem per no tastar-la.

Una mica més amunt arribem a San Xil, un llogarret molt petit i una mica deixat. De fet, bona part dels nuclis que creuem avui estan força deteriorats.

El fet és que ja som dalt, s’ha acabat la pujada. Potser tindrem algun repetxonet, però res a veure. El que sí que ha sigut una mica complicada ha estat la baixada. Molt empinada, tot i que l’entorn és una meravella. Autèntics túnels de vegetació ens han acompanyat baixant.

I així, anar fent fins que hem arribat a Casa do Franco, un petit alberg amb una terrassa molt agradable on hem pogut prendre alguna cosa.

Continuem avançant, de lluny ja es veu Sarria, una ciutat força gran, uns 13.000 habitants. Però encara falta. Passem per Furela , Pintín i més endavant Aguiada, lloc on es troben els dos camins que van a Sarria.

Aquest darrer tram el fem paral.lel a la carretereta local. En algun moment la deixem per trobar-la més endavant. Ja falta poc, cada cop es veu Sarria més aprop. Hi arribem i només entrar hi ha una “oficina del Peregrino” on ens sellegen la credencial i ens donen informació de la ciutat. Resulta que estan de fires: animals, agricultura, oficis… així doncs, demà podrem aprofitar per veure l’ambient.

Dinem a Casa Roberto, al Malecón. Molt bé, però compte, les racions són molt generoses.

Demà festa, ens ho mereixem. Dilluns anem cap a Portomarín, ja amb l’amic Joan.

– Aquí trobareu la ruta

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/triacastela-sarria-103979913

– Aquí trobareu les fotos

https://photos.app.goo.gl/VQDGE4efXxUtR5fY8