Dissabte 30 d’abril de 2022
Segona etapa feta. Avui cap a la capital navarresa. El paisatge ja ha canviat una mica, es nota que anem baixant.
Sortim de Zubiri una mica ennuvolat, com ahir, però de seguida es va obrint.
Al principi hi ha un tram de pujada força lletjot, a la dreta tenim les instal.lacions d’una zona industrial de magnesita. Hem de mirar a l’esquerra on podem gaudir de les suaus muntanyes d’aquest Pirineu no tant esquerp.
Un cop deixem aquesta zona, ja tot canvia. Si bé ahir van predominar els boscos de roures i alzines, avui també en trobem, però conforme anem baixat per la vall del riu Arga, ja trobem pins negres i blancs, boscos de ribera en la zona propera al riu, i fins i tot ens ha sorprés trobar ginesta i farigola.
Anem seguint el riu Arga, molt cabalós. Passem per camins i corriols molt bonics i pintorescs, rodejats d’exuberant vegetació.
En algún moment, sobretot a la baixada, cal vigilar si està humit, ja que podem relliscar.
Passem per diversos poblets, tots tenen el seu encant: el safareig, la font, l’ermita, el bar al costat del riu…
Continuem seguint el riu, ara a la dreta, ara a l’esquerra, fins que en arribar a una gran zona recreativa, després de passar per un estret corriol que va guanyant alçada, el deixem per pujar una inclinada rampa que ens farà gaudir d’unes bones vistes de la vall. Al cap d’una estona arribem a Atarrabia (Villava), sí, el poble de Miguel Indurain.
Ja només ens falten 5 Km per arribar. Els fem per zona urbana, pel carrer Major. Creuem també Burlata i entrem a la ciutat d’Iruña per la “Ciudadela” i la “Puerta de Francia”.
El dit, ja en portem dues, en falten 30. Som-hi!!
– Aquí trobareu la ruta
https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/zubiri-pamplona-101446819
– Aquí trobareu les fotos
GAUDIM LA NATURA 
maco
M'agradaM'agrada
Xulissim!!!! Feu una mica d’enveja
M'agradaM'agrada
El teu novio diu que no cal que et contestem, que tenim molt de rotllo.
Diu que més caminar i menys xerrar…
Tot i amb això es porta bé.
M'agradaM'agrada
El meu Segon Camino
Segona Etapa: Zubiri – Iruña.
L’Ajuntament de Zubiri, concejo del municipi d’Esteríbar és un edifici nou que està a la carretera. Les antigues oficines on vaig dormir l’any 2003 són ara part de l’Alberg Municipal; per fi l’hem trobat, gracies a les indicacions del senyor de la nostra pensió.
L’etapa d’avui ha estat més suau i el paisatge s’anava obrint mentre ens allunyàvem del Pirineu; els camps i els prats segueixen presidint-ho tot en uns tons de verd diversos, només espurnejats per petites flors de colors o per argelagues florides d’un groc intens; alguns matolls de farigola ens feien pensar en paisatges més familiars. El riu que ens acompanya quasi tot el camí, combina la remor de l’aigua amb el cant dels ocells, però el silenci no és tan pur com ahir, perquè el brogit de les carreteres properes el trenca de tant en tant.
L’entrada a Iruña arriba després d’una bona estona de transitar pels carrers dels pobles de la seva àrea, des de Trinidad de Arre i Villava. Però de cop, torna la verdor i creuem em el riu Arga per un pont medieval que, segons un vellet de 89 anys que ens regala una estampa, és el pont més antic de tot Navarra. I resseguint la muralla de la Ciutadella, travessem la Porta de França i entrem al cor del casc antic d’ Iruña-Pamplona. El nostre hotel és al carrer Sant Nicolàs, prop d’una de les esglésies més impressionants de la capital navarresa; un carrer que va a petar a la Plaça Castillo, la més gran i popular de la ciutat, i que també –el carrer- està a petar de gent perquè cada porta és un bar. Nosaltres, per no ser menys avui hem fet els dos àpats a base de pintxos; els de dinar a Villava i els de sopar al carrer Estafeta (el bar es deia igual) després de visitar la capelleta de San Fermín i recòrrer els carrers dels encierros, mentre la petàvem sobre el maltracte animal o sobre que passaria a Pamplona, si mai la Comissió Europea decideix intervenir en assumptes tan banyuts.
M'agradaM'agrada
ostres Capde si en tens de rotllo, de bon rotllo eh?
M'agradaM'agrada
Ànims!!! Explique alguna anècdota, no? 🙂
M'agradaM'agrada
Etapa molt guapa.
Nosaltres l’Emi i jo varem arribar a l’alberg de Cizur Mayor gestionat dins del col·lectiu creu de Malta, molt singular i ben equipat.
Nosaltres vam hospedar-nos durant l’agost del 2006.
Aquesta magnífica descripció que fas Xavier reflexa d’una forma molt descriptiva i amb un estil i un ” savoir fer” molt acurat i proper.
Sempre endavant amics.
Molts ànims i molta força.
Una forta abraçada.
Petons!!!
BUEN CAMINO!!!
ULTREIA!!!!
👍👍💪💪✊✊🚶♂️🚶♂️🚶♂️🚶♂️😘😘
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Willy, de fet una de les coses que hem va moure a voler fer el camino van ser les explicacions que ens feies quan algun dijous veníem a fer el pintxo a casa teva.
M'agradaM'agrada