Dijous 12 de maig de 2022
Ahir vam descansar de caminar i vam aprofitar per descobrir Burgos.
Feia molts anys que hi vaig estar i està totalment canviada. Recordo els anys 90 una ciutat apagada i fosca. Avui, ens hem trobat amb una ciutat molt ordenada, amb un casc històric molt agradable de recòrrer i amb molts monuments i edificacions molt recomanables. Evidentment, la Catedral destaca per sobre de tot, és impressionant. Però els carrers, els monuments, les zones verdes. I a més molt animada, hi ha molts establiments on podrem provar de tot: tapes, racions, plats, menús.
Recomanem passejar pel carrer de Sant Lorenzo. Allà trobareu molta oferta. En destaquem tres: el Mesón los Herreros, amb un menú tancat molt variat i tot molt correcte, però més d’anar per casa. Davant mateix hi ha Casa Pancho, espectacular. També té un menú, però les tapes i racions valen molt la pena. I en tercer lloc, al mateix carrer, una mica més amunt trobareu la Quinta del Monje, us recomanem els seus pintxos, tradicionals però amb tocs personals i creatius.
– Fotos de la ciutat de Burgos
https://photos.app.goo.gl/BDXRQ2KxqQ8oXzL4A
I ara sí, toca caminar. Nosaltres acabem l’etapa a Hornillos del Camino tot i que en el mapa superior diu que l’etapa acaba a Hontana. Demà recuperarem el tram que ens falta.
Avui ens deixa el Xavier Capdevila, des de Roncesvalles ha format part d’aquesta aventura. Et trobarem a faltar Xavier, esperem que tinguis bon viatge de tornada i que ens segueixis acompanyant continuant fent les teves enriquidores i sàbies aportacions a aquest blog.
Sortim de Burgos per darrera la catedral. Tot i que si voleu un cosell, agafeu el passeig que passa pel costat del riu i aneu fent direcció ponent, és molt bonic i agradable. Però no ho hem vist fins més tard. En fi, que després de passar per darrera la catedral, anem sortint mirant de no perdre’ns, ja que els senyals no abunden i no estan clars. El fet és que al final anem a parar al riu Arlanzón, el creuem i el seguim per la banda esquerra per un bonic i agradable passeig rodejat d’arbres i zones verdes.
Passem per la zona universitària. De moment mantenim el riu aprop, a la dreta. Al cap d’una estona el deixem i encarem cap a Villalbilla de Burgos. No hi entrem, el deixem a l’esquerra.
Caminem per amples i còmodes camins. Mentre som al costat del riu, tenim vegetació aprop. Una mica més endavant toca creuar vies de comunicació importants: ferrocarril, un parell d’autovies i alguna carretera nacional.
El paisatge no acompanya, però per sort és curt.
Ben aviat, tornem a trobar el riu. Ho notem per la vegetació i pels molt mosquitets que ens acompanyen.
El tornem a deixar per entrar a la petita població de Tardajos, tot i així podem trobar alguns albergs i bars on fer un decans per recuperar forces.
Ara fem uns 2 Km per carretera local poc transitada fins arribar al següent poble: Rabé de las Calzadas, més petit que Tardajos pero amb més encant. També podem trobar algun establiment per fer una pausa.
Ja hem fet més de la meitat de l’etapa, ens queden uns 9 Km d‘ample camí per arribar. Tot i que és el tram més monòton. Durant 6 km anem pujant suaument rodejats de camps de cereals molt primerencs i també trobem força camps erms molt pedregosos. A la llunyania podem veure una gran quantitat de molins per aprofitar l’energia eòlica. Els darrers 3 Km fem una intensa baixada primer, que després es suavitza i que ens deixara a la petita població d’Hornillos del Camino. Final de la nostra etapa d’avui.
Així doncs, avui en general, una etapa no gaire llarga i molt fàcil i còmode. Sense cap dificultat.
– Aquí trobareu la ruta
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/burgos-hornillos-del-camino-102537715
– Aquí trobareu les fotos
GAUDIM LA NATURA 
El meu Segon Camino
Després de Burgos: Les Etapes que vindran…
Burgos ha tingut una mala entrada, però una estada estupenda, sobretot per les trobades que s’hi han produït: dimarts, l’Àlex Font i la Puri al carrer Sant Lorenzo, dimecres el Joan Masde i la Rosa davant de la catedral i avui dijous un vinet amb l’Elisa, amiga de la Miskita, al bar “Viva la Pepa”. Marxo ben content.
He acompanyat al Xavier i al Salvador fins la sortida de Burgos, durant poc més de mitja horeta. Quan els he vist allunyar-se se m’ha fet un nus a l’estòmac.
Hem caminat onze dies i ho hem fet sempre junts, a vegades ens estirem una mica, i jo acostumo a ser el que més es distancia del trio; però mai ens allunyem massa i de tant en tant els de davant es paren i fem un reagrupament. Si ens trobem pelegrins que van al mateix pas –sobretot si són molts- ens aturem una estona i els deixem passar; no tenim pressa i ens agrada tenir camp obert de visió pel davant i pel darrera, i no solament per parar a fer un pipí darrera una mata. Ens atabala el soroll i la xerrameca de l’altra gent i ens agrada passar estones de silenci, pensant cadascú en les seves coses, sobretot quan el camí és planer i el dia és agradable. Però no fem un caminar de penitència (de cap manera!), i les estones silencioses les alternem amb converses agradables sobre els temes més diversos: Des de com arreglar el món, o el nostre entorn més proper –Vilanova, per exemple- fins les experiències viscudes, els viatges, internet i les aplicacions del mòbil, la família, la geografia i el paisatge, el futbol, el Camino i els seus reptes físics o espirituals, els amics comuns,… Una de les converses que més em va agradar va ser precisament sobre l’amistat i els autèntics amics, conscient que el Camino reforça aquests llaços de la manera més subtil. No cal buscar els perquès.
Els Joves Caminants som quatre més un. Som els que des de fa temps anem a caminar cada dimecres pel Garraf o el Penedès (i a vegades més enllà). En Xavier és el líder del grup i el principal animador –i organitzador fins al més mínim detall- d’aquesta anada compartida al Camí de Sant Jaume; metòdic, endreçat i discret és dels amics amb qui aniries a Compostela o a la fi del món, amb la tranquil·litat de que no ens perdríem; només té un defecte: parla sempre tan fluixet que jo que sordejo força a vegades no el sento. El Salvador és el meu cunyat i, malgrat això, no li tinc la mania que segons els tòpics cal tenir als cunyats; tot el contrari, me l’estimo com si fos un germà de sang, més que un germà polític; com que té orígens pagesos ens informa de les varietats de cereals dels camps que travessem i de mil coses més perquè sap de tot; seriós de mena el repte del Camino li fa una il·lusió especial i potser per això rondina menys que de costum. El Txatxi-Joan no ha engegat a Orreaga-Roncesvalles com nosaltres tres per compromisos familiars, però està present en la nostra caminada i hi parlem cada dia; malgrat tot, trobem a faltar el seu optimisme i el seu humor en aquestes primeres etapes; ell s’incorporarà quan entrem en terres gallegues. El cinquè “jove” és el Pere, el nostre “patriarca” que normalment no ve a caminar –per tant tampoc ha vingut al Camino- però que sempre està disposat a compartir un dinar de final d’etapa, a portar-nos la intendència, o a venir-nos a buscar allà on siguem, si punxem abans d’arribar a Santiago.
Jo avui deixo el Camino i aquesta fantàstica colla perquè la meva agenda de “jubilat ociós” està massa plena de compromisos diversos. M’he proposat acabar-lo aquest mateix any 2022. No sé si l’hauré de continuar sol, però si el faig acompanyat, m’agradaria compartir-lo amb amics com aquest Joves Caminants amb els que ja he anat d’Orreaga fins a Burgos.
Ah! i que m’han promés que algún dia volen fer el tram Santiago-Finisterre !
M'agradaM'agrada
Molt emotiu tot, espero que aquestes terres castellanes us portin pel bon cami i jo sempre que pugui, disposat a fer un altra tram del camino amb el Capde i si conve b tots els joves caminants.
Que tingueu un bon camí i espero i desitjo, amb moltes ganes, veure-us aviat
M'agradaM'agrada
Hola peregrins,
Em sap greu que l’amic Xavi Capdevila hagi deixat la caminada.
Ignoro si era el que tenía previst o ha sorgit algun imprevist.
De totes maneres em sap greu.
Crec recordar que nosaltres a l’agost del 2006 vam passar nit a l’alberg de Tardajos, era un equipament públic en un edifici amb un valor arquitectònic molt guapo.
Per a nosaltres aquesta primera gran etapa estava a punt d’acabar.
Molts ànims i molta força companys.
Sempre endavant.
Bona nit, que descanseu bé per l’etapa de demà.
BUEN CAMINO!!!
ULTREIA!!!
👍👍👏👏👏👏💪💪✊✊🚶♂️🚶♂️🚶♂️🚶♂️👣👣😘😘
M'agradaM'agrada