25-Villafranca del Bierzo – O Cebreiro

Dijous 26 de maig de 2022

Anem per l’etapa 25. Continuem amb connexions a la xarxa justes, molt justes. Així que faré el què es pugui.

D’entrada, l’etapa d’avui és de les més dures de tot el camí. Són quasi 30 Km, tots, absolutament tots de pujada. Hem de salvar un desnivell de més de 1.000 metres. I també quasi tots, per asfalt.

La major part de l’etapa transcorre al costat de la Nacional VI, que des de que hi ha l’autovia A-6, té poc trànsit. Hi ha força trams amb una separació física que et dona més protecció. Però l’asfalt hi continua sent, no t’en lliures.

Queda compensat per l’espectacularitat del paisatge, de lo millor del que portem de camí. Ja han desaparegut les vinyes. Ara ens trobem amb una immensitat de verd que es perd a l’horitzó. I molts boscos on predominen alzines, castanyers, faigs… no et canses de mirar endavant i a tots costats.

Quasi tota l’estona anem remuntant el riu Valcarce. També ens anem trobant sovint l’autovia A-6. Una obra d’enginyeria espectacular també. Tot i que evidentment provoca un fort impacte en el paisatge.

Es tracta d’anar fent, al principi, el pendent és suau i es pot fer bé. Anem pujant i passant per poblets com Trabadelo, Vega de Valcarce fins que arribem a Ferrerias de Valcarce. El poble de la nostra amiga Mari Pau amb la que vam coincidir ahir a Villafranca.

Realment ara entenc el perquè sovint ve a passar unes temporades aquí. Quina meravella d’indret. El riu, els boscos, els prats, els caminets, les casetes… I a més, com que hi passa el “camino” no hi falten serveis con albergs, restaurants, botiguetes… Quina sort Mari Pau, que en puguis gaudir molts i molts anys.

Som al Km 21. Fins aquí, bé. Descansem i mengem alguna cosa suau perquè ara bé el pitjor. Ens falten 10 Km de forta pujada, primer per carretereta i després per pedregosos camins. Les vistes són espectaculars, però la inclinació també. I sembla que no s’acaba mai. De tant en tant cal parar a recuperar aire.

Al cap d’una estona arribem a Faba. Es podria fer un acudit fàcil i dolent amb el nom d’aquesta població i com ens sentim de cansats, però no el faré. A més segur que algun lletraferit quisquillós em diria que en català s’escriu amb “v”. I jo li diria que en galleg i astur s’escriu en “b”. En fi… no he dit res.

Encara falten quasi 5 Km de forta pujada. Poc a poc i mica en mica arribem a la Laguna, el darrer poble del Bierzo. Aquí hem de parar al bar a recuperar-nos una mica de l’esforç que portem. A més, fa molta calor.

Una mica més endavant arribem a Galícia i per fi a O Cebreiro. Tot arriba en aquest món, però algunes coses triguen més que altres. I avui, ha costat molt, però molt!

– Aquí trobareu la ruta

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/villafranca-del-bierzo-o-cebreiro-103826921

– Aquí trobareu les fotos

https://photos.app.goo.gl/dQ5r5o6CStkReE6CA