Ruta corresponent a la “Cinquena Caminada Fuentes”. Activitat que cada tardor organitza la Unió Vilanovina per recordar l’amic i soci Josep Ramon Fuentes.
Aquest cop l’itinerari comença al Castell de Penyafort. Magnífica passejada en la que trobarem indrents sorprenents com la Masia i ermita de la Senabra, l’espectacular fondo de Sant Llorenç de la Senabra amb la font i forn de calç, i la no menys espectacular runes de l’ermita de Sant Llorenç.
Un gran èxit de participació, a sobre hem pogut gaudir d’un dia excepcional.
itinerari doncs molt recomanable, fàcil i adequat per a tota la família.
Ruta circular des de Sant Privat d’en Bas passant per: – Santuari de les Olletes – Font de Santa Magdalena – Ermita de Santa Magdalena – Coll de Joanetes – Pas dels Burros – Mirador dels Estassadors del Geca – Collet dels Clivillers – Puigsacalm – Resclosa del Pla d’en Xurri
Hi ha moltes maneres de fer el Puigsacalm, nosaltres hem triat una de les més exigents. La veritat és que és espectacular. Boscos humits, exuberant vegetació, fonts, ermites, roques, passos complicats… un cop l’has feta penses que val la pena, però cal estar en bon estat de forma i preparat mentalment, ja que si opteu per aquest recorregut us espera una bona jornada amb molt desnivell (1400m), fortes pujades, complicades baixades, passos complicats que sovint comptem amb l’ajut de cades o graons.
En fi, que jo ho recomano molt, però aneu preparats, amb aigua i menjar.
Nosaltres vam començar des del pàrquing del restaurant de Can Turó, passat Sant Privat. Si està tancat, es pot començar també des del pàrquing de l’àrea recreativa dels Pins, anant cap al Salt de Sallent.
Només començar ja ens trobem una gran pujada, són 4 Km fins l’ermita de Sata Magdalena, passant pel Santuari de les Olletes. Cal anar fent i de tat en tant parar a recuperar. el camí és espectacular però de difícil transitar, molta roca i arrels que ens obliga a estar ben concentrats.
Un cop a l’ermita de Santa Magdalena, val a pena fer una bona pausa i contemplar les magnífiques vistes.
Continuem desfent un petit tram de camí i ens trobem una cruïlla que ens dona la possibilitat d’anar per la via normal, molt costeruda o el Pas dels Burros, en principi, més plana.En la primera diu 30min. al cim, en la segona ens indica 1h.
En fi, que ja m’agradaria conèixer el qui ha posat aquests temps. O va ser el Kilian Jornet o no ho entenc. la realitat és que vam decidir anar pel pas del Burros, vam trigar el doble i la baixada la vam fer per l’altra via, vam trigar també el doble.
Iniciem doncs el camí pel Pas del Burros pensant que seria més planer. I al principi sí que ho és de planer, aquest camí va rodejant la muntanya per sobre la cinglera, les vistes són impressionant, però també fan feredar. Si teniu vertigen, no us ho recomano. En algun moment el camí discorre per un estret pas on a la dreta hi ha el buit, i a l’esquerra, per sort, una cadena que ens permet agafar-nos i que ens dona seguretat.
Anem fent, poc a poc, ja que encara que no pugi gaire, cal estar molt atents.
Un cop ja hem rodejat les cingleres, toca breu i forta pujada fins el collet de Clivillers. Aquí ens trobem el camí que puja al cim des de Bracons (molt més fàcil). Ja hi so, 500 metres i arribem al cim.
Realment espectacular, val la pena una bona pausa i gaudir després del gran esforç fet
La baixada la fem pel camí “normal”, el que deia 30 min. Primer, per un còmode camí ens trobem a l adreta el Puig del Llop, de moment bé. Ara ens queda una forta baixada, molt inclinada i irregular, uns 1.200 mestres, que ens duran a la cruïlla que hem esmentat abans.
Per no repetir, decidim tornar pel camí que va al Salt de Sallent. Al principi molt bé, un agradable i pintoresc camí de fàcil caminar. Al cap d’una estona, el deixem per ana a parar a un corriol a la dreta que al principi presenta una suau baixada, però que cada cop és menys suau, fins que arriba un punt que es quasi vertical. Cinc trams de cadenes ens ajudaran a baixar. Un cop a baix, ara ja per corriols més assequibles arribarem a l’aparcament de l’Àrea dels Pins que he esmentat abans. Ja només queda el darrer tram de pista fins Can Turó.
Doncs això, una gran ruta amb un elevat grau de dificultat però molt espectacular.
Bonica i espectacular ruta. Una mica exigent, però, vaja, mica en mica es deixa fer.
Sortim de Camprodon pel Golf. Ja d’entrada va pujant però en ser pista es fa bé. Arribem a la urbanització de Fonrubí, d’aquí anem a trobar la carrretera que va a Rocabruna i Beget. La seguim uns metres per deixar-la de seguida per una pista que ja sense pausa anirà ascendent fins el Coll d’Ares. Anem passant per diversos colls, ens trobem algunes rampes importants, i poc a poc arribem al Coll d’Ares, frontera admistrativa dels dos estats.
Continuem, entrem a França, després d’uns metres per carretera, agafem una pista a l’esquerra, anem planejant i creuant grans boscos, espectacular, paisatge sorprenents. Estem anant pel camí de la Colada de Prats. Al cap d’una estona, per un corriol molt curt que ens obliga a posar el peu a terra, arribem a la Torre del Mir, espectacular construcció que ens permetrà gaudir d’unes vistes excepcionals de la Vall del riu Tech, amb Prats de Molló al fons.
Per tornar hem de desfer uns 1.500 metres de camí, ara ja anem baixant direcció a Molló. Cal estar atents, doncs en algun moment la pista es torna molt pedregosa i costa dominar la bici.
Quan som quasi a Molló, no hi entrem, baixem per una ràpida pista, força espectacular que ens portarà al fons de la Vall, al riu Ritort. Ara, una breu (1 Km) i intensa pujada ens porta a la carretera la qual ja no la deixem fins arribar a Camprodon.
Dificultat: Mitjana, tot i que hi ha força desnivell.
Fantàstica i molt exigent ruta que ens portarà a un dels indrets més espectaculars de la Vall de Boí. Els estanys del Pessó.
Sortim del petit aparcament que hi ha uns 500m més amunt del Pla de l’Ermita, a la dreta de la carretera.
En creuar la carretera, ja veiem el senyal que ens indica el camí.
Som-hi doncs, que ens espera una bona i llarga pujada. Uns 4,5 Km.
Els primers 1.000 metres són de suau pendent, es fan molt bé i serveixen per escalfar. Entre boscos anem ascendint agradablement acompanyats en tot moment de la banda sonora del riu de Sant Martí a la dreta.
A partir d’aquí ens queden uns 1.300 metres de pujada més exigent, el terreny ja no és tan amable, el camí es torna pedregós i haurem d’estar atents.
Arribem a la cruïlla on el camí segueix cap al Port del Rus i la Vall Fosca. Nosaltres ens desviem cap a l’esquerra, cap els estanys. Fins aquí hem anat seguint els senyals blancs i vermells de GR. A partir d’ara seguirem unes estaques clavades al sòl pintades de groc.
Veureu que a la cruïlla el rètol deia que falten 2,5h i algú ho ha corregit indicant que en falta 1,5. Feu cas de la correcció. Ja sou a meitat del camí.
Si aixequem la vista veurem una gran i inclinada pujada. No us desanimeu, és el que hi ha, l’alta muntanya ja ho té això. Així que paciència, passes curtes i de tant en tant parar per recuperar-nos.
I així anant fent, s’arriba dalt al primer estany, el Pessó d’Avall, val la pena l’esforç. El paisatge és impressionant, l’aigua transparent… Però encara falta el darrer esforç, el camí continua per l’esquerra del l’estany i cal pujar una mica més.
Una intensa però per sort curta pujada ens durà al l’estany del Pessó d’Amont, molt més gran i espectacular. Ara sí, busqueu un bon lloc (n’hi ha molts) per descansar i gaudir de les impressionant panoràmiques.
Bonics i grans cims ens rodegen: El gran Pic del Pessó, el Pic de Mussoles, el Tossal de Mussoles, el Pic Roi i el Tuc de Carants.
Ara toca desfer el camí, els genolls treballaran de valent, caldrà estar molt concentrats i atents. Arribem fins la cruïlla i per variar tornem per l’altra banda del riu, anem uns 200 metres enrera i el creuem per un bonic pont.
Per aquest camí la baixada no és tant exigent, no hi tanta pedra solta. Els darrers 1.500 m són per ampla pista, tot i que força desfeta.
Al final, arribem a la Font de Moró, aprofiteu per refrescar-vos, l’aigua és fresquíssima i molt bona.
En fi, una fantàstica excursió però cal estar una mica en forma per no patir gaire.
Agradable passejada des del Planell d’Aigüestortes fins l’Estany Llong.
El servei de Taxi del Parc surt de Boí i ens deixa al pàrquing del Planell.
Molt fàcil i apte per a tota la família. Sòn uns 5 Km fins l’Estany. Quasi tots plans, només els darrers 1.200 metres pugen una mica. Paisatge impressionant, vistes excepcionals. Molt recomanable.
El que havia de ser una ruta circular Fontalba, Puigmal i Núria, s’ha convertit en puja baixa degut a les condicions meteorològiques.
Iniciem la pujada amb núvols i una mica de boira. Al cap d’una estona una intensa pluja i ventada ens fa aturar i fins i tot reculem.
Uns mestres més avall, la pluja s’autura, el vent es calma i fins i tot s’entreveu una mica el sol. Això ens anima i tornem a pujar.
Quan arribem al cim, tot està molt tapat, la boira es comença a tancar. Això ens fa decidir tornar pel mateix lloc i no baixar a Núria.
I va ser la decisió correcta. Cada cop la boira estava més tancada, el GPS ens ajudava a seguir el camí. A 100 metres de la Fontalba la pluja torna a aparèixer i la visibilitat era quasi nul·la. En fi, per sort hem pogut fer el cim, això sí, una mica d’èpica no n’ha faltat.
Ruta circular des de Torrelletes passant per: – Cal Balaguer – Cal Cremat – Cal Cassanyes – Coll de Can Deus – Turó de les Tres Partions – Coll de l’Àliga – Coll Blanc – Coves de la Bovera
Sortim de Torrelletes i baixem cap al Fondo per anar a buscar el corriol que ens durà a Can Balaguer. Compte que si no estem a temps passarem de llarg. Es tracta d’un bonic i pujador corriol, entre abundant vegetació i molt rocallós. Al cap d’uns 800 metres arribem a Can Balaguer. Des d’aquí enllacem amb la pista que ve del Pantà del Foix i ara planejant arribarem al peu de la Casa Alta, caldrà salvar un breu repetxonet per arribar-hi.
Continuem per la pista fins trobar la desviació que pel camí Vell de Canyelles, ens durà al Fondo i després al coll de Can Deus. Fins aquí haurem de salvar un breu i un bon repetxó.
Al mateix coll descanseu i agafeu aire, encara falten 400 metres fins el Turó dels Tres Partions. Poc a poc i calma, que el desnivell és important i el sòl força rocallós i irregular.
Des del Coll tenim unes magnífiques vistes del Garraf.
Baixem i anem a trobar la pista que ve del Puig de l’Àliga, no hi arribem, quan som al coll la seguim per l’esquerra i després de passar la cadena que barra el pas als vehicles motoritzats, ens desviem a la dreta per una altra pista que ens durà fins el coll Blanc.
En aquest punt surt un corriol a l’esquerra, el seguim. Són quasi 2 Km baixant de bonic corriol. Força frondós i ombrejat. Anem pel Fondo de Sant Joan. Quasi al final, trobem un pou sec amb el mateix nom. Al cap de poc arribem a la pista que baixa de la Casa Alta i que transcorre per l’espectacular Fondo i Coves de la Bovera.
Anem seguint aquesta pista fins arribar al camí que ve del Castell de Penyafort. Anem cap a l’esquerra i per un espectacular corriol sobre la roca arribarem de nou a Torrelletes.
Una altra bonica excursió, aquest cop al volant de Sant Pere de Ribes. Bonics camins i corriols pedregosos i bones vistes.
L’itinerari comença al poble de Ribes, cal anar cap a la Riera i seguir-la cap a Canyelles. Després de creuar el Pont del barri de les Parellades, deiem la riera de Vilafranca i continuem per la de Begues.
Passem per sota la C-15B, la carretera de Canyelles, i compte que si no esteu atents no veureu la desviació. Abans d’arribar a una torre d’alta tensió, surt un corriol petit a l’esquerra que puja suaument. Al prinicipi va al costat de la riera, però de seguida la deixa. es tracta d’una bona pujada, no gaire llarga però intensa en alguns trams. Al final arribem al Coll de Gleieta.
Una forta baixada per ampla pista ens porta prop de la carretera d’Olivella no hi arribem, de seguida prene a l’esquerra un petit i poc marcat corriol que torna a pujar. Cal estar atents, doncs a vegades es perd.
Passem aprop del Mas de la Torreta, continuem pujant fins arribar al desviament que ens durà a la balma de la Torreta, un espai força espectacular i atractiu, on hi ha força vies d’escalada.
Desfem camí i tornem al corriol que anàvem abans, continuem pujant. Vorerem la penya de la Torreta i el Puig dels Sumidors.A la dreta ens queda la urbanització de Mas Mestre. Nosaltres iniciem la baixada. Passem pel Mas dels Sumidors, actuament un negoci turístic.
Al final arribem a la carretera de Canyelles. L’hem de creuar i ens dirigim cap el Restaurant Carnívor i el Mas del Recó.
Aquest camí ha estat molt de temps tancat, ara està obert (esperem que duri). creuem el Mas i de seguida, a la dreta trobem l’ample camí que puja cap al Montgròs, passant pels Vinyals. L’anem seguint una estona fins que després d’una pronunciada corba, prenem un camí més petit que després d’una suau pujada, i una breu baixada ens durà a la Font del Sidro.
A partir d’aquí, per corriol pedregós anirem baixant fins la Masia de la Coma fins empalmar amb la pista de l’ermita de Sant Pau, des d’on continuarem entre vinyes fins el punt inicial.
Espectacular excursió per l’Alt Penedès. No tot és vinya per aquestes terres. Durant l’itinerari podreu gaudir del monumental Castell de Subirats i el seu entorn amb espectaculars vistes de la Plana Penedesenca. Magnífics corriols ombrejats i amb abundant vegetació, l’Avenc de l’Ordal, cal portar llanterna si voleu entrar-hi, tot i que cal vigilar. I quan ja s’està acabant la ruta quedareu sorpresos per l’espectacular corriol que creua la zona rocosa amb moltes balmes coneguda com les Flandes dels Casots.
Es pot iniciar l’itinerari al mateix castell, però nosaltres l’hem començat on s’inicia la pujada, així evitem la forta pujada en acabar la ruta. Sempre és millor acabar baixant, no?
Només començar doncs, calma, ens esperen uns 3 Km de pujada, en algun moment amb pendent pronunciat. Al cap de 600 metres arribem al castell, autèntica talaia de la plana penedesenca, val la pena gaudir de les boniques panoràmiques.
Continuem pujant per corriols i pistes fins que per fi arribem al cim i ens trobem l’Avenc de l’Ordal.
Ara toca recuperar-nos gaudint d’una agradable i còmoda baixada, entre camins i corriols arribarem al petit nucli de Can Revella.
Ara toca tornar a pujar, uns 1.200 metres, vaja, no res. En un moment som dalt i tornem a baixar suaument fins arribar al final.
Quan falta poc, deixem el camí per un trencall a la dreta que no es veu gaire. Som a l’entrada de les Flandes dels Casots, un pas espectacular entre roques i balmes, molt tancat però amb un gran encant. Durant una estona l’itinerari transcorre per un estret corriol entre roques i tancada vegetació. Al final, deixem aquesta roca per un corriol baixador que desemboca a la pista asfaltada que ens durà al vehicle.
Molt bonica i variada excursió per camins i corriols al voltant del poblet de Clariana. Es tracta d’una zona força poblada d’urbanitzacions, tot i que hi passem a prop, la major part del recorregut discorre per magnífics i exuberants corriols.
Iniciem el recorregut a la urbanització de Calafell Park, la qual deixem de seguida per anar per bonics corriols fins la urbanització de Rocallisa, al terme de Bellvei. Aquí sí que no tenim cap més remei que fer un breu tram de carrers, però de seguida la deixem per tornar a corriols i camins interessants que al cap de poc ens duran a Clariana.
Des d’aquí, al principi pel camí de Cunit, però de seguida per bonics corriols de nou, arribarem a la Maria del Blai, que dona nom al Fondo. Ara toca baixar fins arribar al fondo, però no hi entrem, tant bon punt hi arribem, de seguida per un altre corriol, ara pujador, arribarem a Cal Villano i i tot seguit l’espectacular i frondós Fondo Blau.
Sortim del Fondo i ja per corriols arribarem al punt inicial de l’itinerari.
GAUDIM LA NATURA 