Dissabte 7 de maig de 2022
Avui una etapa més curteta, uns 21 Km.
Sortim de Nájera travessant el pont peatonal que travessa el Najerilla i rodegem el monestir de Santa Maria de la Real.
Després d’una breu pujada, el camí planeja fins arribar a Azofra, on parem per a fer un cafè.
El camí continua pujant suaument, anem avançant entre grans extensions de camps de conreu, sobretot cereals, la vinya poc a poc deixa de ser la protagonista. En tot moment a l’esquerra veiem les muntanyes nevades de la Sierra de la Demanda.
Arribem a l’alçada de l’autovia. No l’arribem a creuar, al cap de poc per sort la deixem a la dreta i el camí inicia una pujada més pronunciada que ens durà a Cirueña. Abans d’arribar al nucli antic d’aquest petit poblet, hem de creuar una inhòspita urbanització que en el seu moment deureia ser projectada com a un complex de luxe però que la veritat és que es troba força deixada. Obres a mig acabar i les acabades amb cartells indicant que estan a la venda. L’únic que manté és un camp de golf de 18 forats.
En fi… el fet és que deixem Cirueña i després de planejar una breu estona, ja veiem al fons la població de Santo Domingo de la Calzada. Per una còmoda baixada hi arribem al cap de poc.
Abans d’arribar al casc antic, hem de passar per polígons industrials i carreteres poc atractives, però al final tot arriba i la veritat és que aquesta localitat promet. Anem a descobrir-la.
– Aquí trobareu la ruta
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/najera-santo-domingo-de-la-calzada-102081124
– Aquí trobareu les fotos
GAUDIM LA NATURA 
El meu Segon Camino
Vuitena Etapa: Nájera – Santo Domingo de la Calzada
L’etapa d’avui ha estat semblant a la d’ahir: un solet agradable i un airet encara fresc, camins amples i paisatge obert entre mig de camps que van deixant enrere les vinyes i tornen a ser majoritàriament de cereals, amb molta presència de colza i les seves flors d’un groc intens; a l’esquerra del nostre caminar s’alça la serralada de la Demanda amb el cim de San Lorenzo, encara amb neu, on hi ha les pistes d’esquí de la Rioja, Valdezcaray (https://www.valdezcaray.es) . A la dreta, més llunyanes, es veuen les muntanyes de la serralada cantàbrica. Al cel, de fa dies que veiem ocells grans que planegen i poden ser àligues o falcons; avui n’hem vist molts i volant força avall.
Travessem pocs pobles: Azofra, on fem parada i cafè i Cirueña on preteníem dinar o fer un pintxo. Però en aquest poble no hi ha res de res i un únic bar que s’anunciava té un cartell afegit de “bar cerrado”; preguntem a uns veïns que trobem a l’entrada i ens confirmen que l’única cosa oberta és el bar del golf, per on havíem passat 15 minuts abans. Sí, abans del poble hi ha un club de golf amb un restaurant que dóna la benvinguda als pelegrins, però on no hem volgut parar esperant trobar un bar més autèntic al poble. Al voltant del golf s’ estén una immensa urbanització de cases adossades, apartaments i xaletets on no s’hi veu un ànima, tot i ser dissabte; a molts balcons cartells de “se vende” i tot plegat una sensació de poble fantasma tot i que de recent construcció.
Així que decidim aguantar una mica i tirar fins a Santo Domingo, total no venia de l’hora i mitja que ens quedava de camí. Al Molino de Floren –el lloc on ens hostatgem- ens expliquen que l’ urbanització del golf va ser un gran projecte urbanístic que se’n va anar en orris amb l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi del 2008, i que abans el Camino travessava el poble i per això hi havia força bars per atendre els pelegrins, però “alguien con dinero” va decidir desviar-lo cap al golf i el seu restaurant i al poble només s’hi passa pels afores i, està clar!, els bars han anat tancant.
A Santo Domingo de la Calzada fem unes braves, uns formatges i uns talls de pernil i xoriço riojanos i ja soparem bé al Restaurant “Los Caballeros” on ahir vam reservar taula per por de trobar-nos tots els llocs plens, com a Nàjera; i resulta que –exceptuant els dos Paradores que hi ha al poble- probablement “Los Caballeros” és el restaurant més elegant de Sto. Domingo; no és barat, tampoc et claven, i s’hi jala molt bé. A la tarda hem tingut temps d’anar a visitar la catedral, plena d’impressionants retaules, peces d’orfebreria religiosa i obres d’art d’allò més variat, a més de tota la parafernàlia de Santo Domingo, amb el seu majestuós mausoleu, una cripta molt moderna i el galliner amb un gall i una gallina vius que recorden la llegenda d’un pobre pelegrí a qui Santo Domingo va salvar després de que l’haguessin penjat i fent reviure un pollastre i una gallina que ja estaven rostits.
També hem pujat al campanar que té un rellotge que encara funciona amb pèndols i pesos de pedra com quan s’hi va col·locar, hem sentit tocar les campanes des de dalt i, per acabar, hem vist el convent de San Francisco. Aquest poble es mereixia una mica de passejada històrico-artística.
M'agradaM'agrada