Dimecres 4 de maig de 2022
Avui ens espera l’etapa més llarga del que portem de recorregut. Tal com vam dir ahir, habitualment aquesta etapa surt de Torres del Río, però nosaltres l’hem iniciat uns 10 Km abans.
En fi, que una mica més aviat de l’habitual ens hem posat en marxa. El cel força ennuvolat, fins i tot anem preparats perquè semblava que amenaçava pluja. Però al final hem estat de sort, ni una gota i amb una temperatura perfecte per caminar.
Després de planejar uns 7Km, arribem a Sansol, un petit poble on hem aprofitat per fer un breu descans i fer el talladet de rigor.
Al cap de ben poc, després d’una intensa baixada, arribem a Torres del Río. Interessant i pintoresc poble on hi destaca l’esglèsia octogonal del Santo Sepulcro.
Ara tenim uns 11 Km fins la propera població, Viana. Ens esperen uns quants repetxons importants. Com sempre, poc a poc i anar fent.
Al llarg de tota l’etapa hem estat acompanyats per grans camps de cereals i llegums, alguns boscos d’alzines i pins i també molta farigola. De tant en tant una ermita, algún servei improvitzat d’atenció al pelegrí. Vull dir entrepans, begudes… al mig del camí.
Anem fent, ara repetxó, ara baixada. Tornem a pujar, tornem a baixar, així fins arribar a Viana. Bonica poblaciò amb força monuments molt interessants. La creuem per la Calle Mayor, on a més de diversos edificis monumentals, trobem força oferta de cafès i restaurants per a fer una pausa.
Després d’un bon menú del “peregrino”, enfilem ja cap a Logroño. Ens faltes uns 10 km. Els primers es fan força bé. Tot és pla o en lleu descens, el camí ample i amb bones vistes dels camps de conreu. D’aquesta manera, de seguida arribem a la Virgen de Cuevas, sí, la de la cançó infantil. Curiós indret molt popular equipat amb zones de pícnic.
Ja falta poc, queda el pitjor. Les cames ja pesen i el camí transcorre per zones urbanes, polígons industrials, prop de carreteres i autopistes… en fi, que no s’acabava mai.
Quan som a punt d’arribar, al costat d’una canalització d’aigües ens trobem un petit i emotiu memorial per recordar trenta persones per varen ser afusellades durant la guerra civil, amb una frase que culmina dient “quien pierde la memoria, se arriesga a que se repita”.
El dit, molt emotiu però que contrasta amb el nom d’alguns carrers com General Yagüe, Calvo Sotelo. Ens consta que actualment ho estan renovant i es mirarà de posar noms de dones rellevants.
Al final, hem arribat a l’entrada de la ciutat, per fi. Travessem el riu Ebre i ja enfilem pel casc antic fins trobar el nostre hotel.
Una bona dutxa i com a nous anem cap a la calle Laurel, molt animada com sempre, on provem algunes de les tapes que ens ofereixen.
Demà toca descans, així doncs fins divendres que farem la setena etapa que ens portarà fins Nàjera, ja per terres riojanes.
– Aquí trobareu la ruta
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/los-arcos-logrono-101851043
– Aquí trobareu les fotos
GAUDIM LA NATURA 
Enhorabona primer tram fet!!
Dura travessia la del carrer Laurel. 😉
M'agradaM'agrada
Lo més dur del dia, la ruta de los elefantes
M'agradaM'agrada
El meu Segon Camino
Sexta Etapa: Los Arcos – Logroño
Los Arcos és el poble del pare de les Cirauqui, i en els missatges d’acompanyament que ens hem fet aquests dies, la Laura (i també el Joan Rovira que ho recordava del seu Camino) ens va dir que el senyor que cuidava l’alberg municipal es deia Gerardo Zuñiga “el Clero” i era molt amic del seu pare; “estaria encantat de saludar-vos si fos viu –va dir la Laura- però el meu pare aquest any hauria fet 100 anys i eren de la mateixa quinta…” Doncs per indagar que no quedi i ho preguntem al senyor del bar on fem un desajuni força escarransit: “Y tanto que està vivo, tendrà casi 100 años…” i quan preguntem on podem anar a saludar-lo ens diu que està en una residencia de Lodosa. A la Laura li ha fet molta il·lusió la referència.
Torres el Rio i la seva enigmàtica església del Sant Sepulcre, templària i octogonal, és un dels punts interessants d’aquesta etapa; hi entrem per veure d’a prop els capitells, la cúpula-llanterna que –diuen- orientava els pelegrins de nit i també un crist romànic del segle XIII molt maco, i la senyora que ens cobra 1 € per entrar-hi, ens proporciona un fulletó informatiu… en català !
Les guies deien que aquesta etapa era un “rompepiernas” pel munt de pujades i baixades que hi ha, sobretot de Torres del Río a Viana. I sí, hi ha molts repetxonets i baixades molt pronunciades –que li diguin sinó a un ciclista guiri grassonet que ens trobem força vegades i que sembla que no pot amb l’ànima, o la bici no pot amb ell- però no n’hi ha per tant; de fet la cota no varia gaire i tot i algun punt de pujada forta la majoria de la ruta és descendent. Potser exageren, perquè així quan arribes cansat però encara amb ànim, et puja l’autoestima i veus més a prop el final del Camino.
El dia ha estat ennuvolat i fresc, més que ahir, però tampoc ha plogut gens, tot i que hem passat per l’ermita de la Virgen de Cuevas i hem cantat -fluixet però- allò de “que llueva que llueva…”
L’arribada a Logroño té trossos força lletjos, en paral·lel a les carreteres i autopistes que deixen Navarra i entren a La Rioja, tot i que voregem algun bosc de pins i força trams de vinya; la ciutat es divisa al fons, més gran del que pensàvem, i hi entrem pel pont de pedra que travessa el riu Ebre.
M'agradaM'agrada
Hola peregrins,
Veig que aneu avançant progressivament, aquesta és la filosofía.
Espero i desitjo que us trobeu bé tot el drean team.
Nosaltres quan ho vàrem fer vam dormir a un alberg a Villanueva de Monjardín, regentat per holandesos molt devots.
Per cert aquell alberg bastant atrotinat, però com sempre agraïts del treball voluntari. Però al dir-se Villanueva…… tú ja m’enteeennss…
La nostra etapa següent ens va portar a Viana a on l’Alberg està ubicat al castell que es una passada arquitectònicament parlant.
El fet de no coincidir es perquè nosaltres fèiem etapes de uns 28 km. de mitja i procuravem no coincidir als albergs de referència per evitar massa gent, penseu que era a l’agost.
Viana ens va agradar molt.
Pel que fa al teu comentari/ observació respecte als noms de record franquista, hi han la tira… es una vergonya doncs és il·legal atès que vulnera la llei de la memòria històrica.
Sobte molt i fot, que desprès de tants anys encara estiguem ancorats en aquesta mentalitat, en aquesta cultura, per a mí això mai va desvirtuar el veritable esperit /sentiment del Camino, però Déu ni do,…. ja ho anireu veient.
Aquestes coses ajuden a comprendre aquesta visió, aquest sentiment que a molts llocs d’España teníem, una part dels seus ciutadans respecte a Catalunya.
I el que comentes de la dita popular és ben veritat i continua sempre vigent : ” Qui perd la memòria per la seva identitat”
Apa,… sempre endavant companys… m’agradaria ser-hi amb vosaltres.
Molts ànims i molta força!!!
Bordegassos aaaamunt….
Una forta abraçada.
Petons!!!!
BUEN CAMINO!!!
ULTREIA!!!!!
👍👍💪💪✊✊🚶♂️🚶♂️🚶♂️🚶♂️😘😘😘😘❤️💛💜
M'agradaM'agrada