32-Pedrouzo – Santiago de Compostela

Divendres 3 de juny de 2022

32, sí, avui la 32a etapa. La darrera!

Després del vist els darrers dies, em pensava que avui seria impressionant la gent que trobaríem. Doncs no sé perquè, però ha estat una etapa molt tranquil.la, hem anat fent i hem vist gent, sí, però res a veure amb els dies anteriors. Hi havia grupets petits, parelles, algunes bicicletes… En fi, que ha estat molt agradable. A més el fet de saber que és la darrera, et dona ales.

La primera part de l’etapa continua per paratges i indrets magnífics: verd, molt però molt verd. I poblets amb gran encant.

El que hem vist els darrers dies, i avui també, són els grans boscos d’eucaliptus que hi ha. És impressionant com arriben a crèixer aquest arbres. Es fa difícil veure el final, n’hi ha molts i estan molt atepeïts. Vas caminant en ple dia i de sobte es fa fosc quan hi entres.

Al cap de poc però arribem als voltants de l’aeroport de Santiago. Tot i que continua sent bonic, part de l’encant de l’entorn ja desapareix. A part de les pistes de l’aeroport per una banda i de l’autovia i carretera per l’altre, ens trobem urbanitzacions, també alguna indústria, les instal.lacions de la televisió gallega i al costat les de RTVE.

Quan ja hem fet uns 15 Km arribem al renombrat i conegut Monte del Gozo, una atalaia on es poden observar les torres de la Catedral de Santiago.

Què voleu què us digui, m’esperava una alra cosa. Sí, es veuen les torres de la catedral, però llunys… moooolt lluny. I tampoc és tan espectacular.

En fi, les veus tan lluny que penses en anar per feina i continuar per arribar a l’hora de dinar.

I això és el què hem fet. Comencem a baixar cap a la ciutat i al cap de ben poc trobem un macro alberg que es veu que hi caben quasi 1.000 persones. Tot organitzat en pavellons tots iguals, numerats i disposats ordenadament. Vaja, que una mica fa l’efecte d’un camp de refugiats.

Passem de llarg i arribem als primers carrers de la ciutat de Santiago. Encara falten uns 4 Km, però es fan bé. Ja tens ganes d’arribar. Al cap de poc ja passes pels carrers del casc històric, al fons s’entreveuen les torres de la catedral.

Vinga va, ja hi ets. Una mica més i després de passar pel l’Arco do Pazo i baixar les escales, arribes a la Praza do Obradoiro i et trobes amb la impressionant catedral davant.

No hi ha paraules, és difícil de definir. Fa cinc setmanes que caminem dia rere dia per arribar aquí i ja hi som. No t’ho acabes de creure, però hi ets. Per fi, hem arribat.

Et venen els records de tots aquests dies, primer per les muntanyes de Navarra, la Rioja, els Montes de Oca, la immensa Meseta que no s’acabava mai, les muntanyes de Lleó, el Bierzo i Galícia. Més de 750 Km… Ara ja hem arribat, s’ha acabat. Ha valgut la pena.

– Aquí trobareu la ruta

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/o-pedrouzo-santiago-de-compostela-104509447

– Aquí trobareu les fotos

https://photos.app.goo.gl/Y4Xs9HCqaLqBx9ro8