Diumenge 22 de maig de 2022
Avui hem fet l’etapa 21. Hem anat cap a Astorga. Hem sortit de l’hotel que estava en mig del polígon de Villadangos i ha calgut caminar quasi 2 Km per arribar al centre del poble.
Vist el que hi ha a aquest petit poble, hem entès perquè ens van aconsellar dormir al polígon.
El fet és que d’entrada ens espera una gran recta de més de 12 Km, al costat de la carretera nacional 120. Tot i que cal dir que mica en mica, el “páramo” va afluixant i cada cop ens trobem més camps sembrats i vegetació variada.
A partir del Km 12, la carretera es desvia per anar cap a Hospital de Órbigo. El pont que travessa el riu Órbigo és espectacular, duna gran bellesa, així com tot l’entorn.
S’anomena també “el Paso Honroso”, al voltant d’això hi ha una llegenda sobre els combats que es celebraven a l’edat mitjana, amb els corresponents mercats. Cada any, al mes de juny, es recorden aquestes efemérides amb combats simulats, sopars medievals, mercats… si voleu saber la llegenda, llegiu el text de la fotografia que trobareu a l’àlbum.
En fi, que val la pena passar per aquesta població.
Sortim continuant el “camino” i al cap de poc, tornem a trobar la carretera. Hi ha una variant que fa més tomb i que travessa algun turonet. Nosaltres hem optat pel camí tradicional ja que avui l’etapa és llarga i cal dosificar-nos.
Tot i anar pel costat de la carretera, el paisatge és diferent, trobem boscos i al fons, cada cop es veuen més bé les muntanyes de la serra lleonesa. Aviat hi anirem.
A l’altre costat hem tingut una bona estona l’autopista, m’ha estranyat no sentir el soroll de la circulació. Quan hem passat al costat d’un pont que la creua m’hi he apropat per fer una fotografia. Quan he vist el què, he entès perquè quasi no sentíem res. Ja ho veureu a la foto.
Al cap d’uns quants Km hem arribar al “Crucero de Santo Toribio”, excel.lent mirador de la ciutat d’Astorga i de les muntanyes de León. Baixem i arribem a San Justo de la Vega, petita població a 4 Km d’Astorga. Quan hi arribem, el cel és força fosc i de lluny sentim tronar, així que accelerem el pas. Cada cop el cel és més fosc, també cada cop la ciutat d’Astorga ès mès aprop.
Però al final, no ho hem pogut evitar. Quasi a les portes de la ciutat, s’ha posat a ploure i a sobre, el vent no ens deixava dominar els paraigües. Per sort, la pluja no ha estat molt intensa, anava fent però, vaja, res a veure amb la de fa uns dies.
En fi, que plovent hem arribat a l’hotel. Després de descansar anirem a descobrir la ciutat. Demà més!
– Aquí trobareu la ruta
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/villadangos-del-paramo-astorga-103529936
– Aquí trobareu les fotos
GAUDIM LA NATURA 
Hola peregrins,
M’alegro que aneu avançant progressivament.
Pel que dieu heu caminat plovent, no és que sigui el més desitjable, però si ajuda a refrescar una mica, sempre és d’agrair.
Tal com us vaig comentar en algun comentari anterior, nosaltres la primera gran etapa la vàrem concloure a Fromista.
La raó era que teníem enllaç amb tren.
Vam anar fins a Miranda de Duero i d’allà a Burgos a on vam passar un parell de dies i tren fins Vilanova i la Geltrú.
Roncesvalles – Fromista.
Agost de 2006.
Vam reprendre de nou la segona gran etapa Fromista – Santiago de Compostela, a l’agost de 2008.
Casi cada día penso en vosaltres, doncs surto a caminar pràcticament cada día tot i que aquesta setmana he fallat alguns dies per tancar definitivament l’etapa Willy vins celler.
Treure’n material i trastos a saco, pensava que no s’acabava mai.
I avui que hem fet un recorregut mar i muntanya amb l’Emi, tornant pels Colls, us he tingut molt presents.
Per una banda per la forta calor que ha fet i per l’altra perquè la setmana vinent vull anar i tornar a Montserrat, la Santa Muntanya.
Ho tenía pensat, com repte des d’abans de la pandèmia.
Ja us ho explicaré, si torno…..
Molts ànims i molta força amics.
Cada día que pasa aneu restant kilòmetres i ja porteu més de le meitat fets.
Sicològicament es molt important i dóna un subidón increíble.
Sempre endavant.
Una forta abraçada.
BUEN CAMINO !!!
ULTREIA !!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pels teus ànims Willy, tot i la feinada del traspàs del negoci i les sortides de cada dia, trobes una estona per fer-nos arribar els teus ànims a través de les teves aportacions. Ja hem travessat quasi tota la Meseta, hi ha alguns trams una mica durs, però fer el camino, implica fer la Meseta, o sigui, fer etapes llaaaaaaaargues al costat de la carretera i envoltat de camps de cereals, però fins i tot en aquestes etapes, pots trobar el seu encant. Demá la cosa ja començarà a canviar, anem cap a Rabanal del Camino, a les portes dels “Montes de León”, demà passat el Bierzo i l’altre Galícia. Tal com dius, ja ho tenim a tocar.
Espero que vagis i tornis de Montserrat i que et vagi molt bè. Una forta abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola, willy, ja ho veus, jo pensava q aquests pelegrins (almenys un) tornaria a casa als 15 dies de haver començat però m’he equivocat i estic contenta q no hagi sigut així .
Suposo q quan pugis la santa montanya, i com vas prometre aniràs escampant els pels de la barba no? Aquests dies he vist q ja estan treballant al willy vins, m’alegra q tot us hagi sortit b. Us ho mereixeu. Petonarro.
M'agradaM'agrada
Us he fet el salt, però mai és tard, autopistes sense trànsit, recordo quan vaig anar de Segovia a Salamanca practicament sol per l’autopista i això que son de franc.
Ja he vist que us heu trobat, també, un bon ramat de llana.
Astorga molt maca, endavant amb el camino i fins molt aviat, cada dia falta menys, en tinc moltes ganes.
M'agradaM'agrada
Estimats companys.
Us trobo molt i molt a faltar i ahir em va fer il·lusió saludar-vos des del telèfon de la Montse.
Potser va ser això que em va impulsar, a la tarda, a remenar totes les caixes que tinc al magatzem per tal de trobar la meva “carpeta del Camino” on hi tinc tots els papers del meu primer Camino, iniciat al 2003. Tots els papers ???? Nooo! Hi ha mapes, retalls de guies, articles de diaris, entrades a les catedrals… però no hi ha el “diari” que vaig escriure i que ara m’agradaria seguir, en paral·lel al vostre caminar. Jo crec que el vaig buscar (i trobar!) quan vam començar a parlar d’aquesta aventura actual, fa un any, i després el debía deixar ves-a-saber-on fora de la seva carpeta. Sigui com sigui, ara tinc més info de per on esteu passant i no sé si amenaçar-vos de reprendre les meves contra-cròniques cada dia…
A Astorga i a la Maragateria (on en comptes de gralles toquen la chifla) crec recordar que comença la part maca i variada del final del Camino, que culminarà als boscos de Galícia després d’O’Cebreiro. Encara us falten alguns repetxonets als montes de León i a O’Cebreiro que, per a mi, va ser el final d’etapa més maco de tot el Camino, potser per la “màgia” del seu entorn.
I aquí us vull dir que aquesta Màgia del Camino existeix, tan si hi vas en pla espititual, com si hi vas només a caminar i a disfrutar de l’esforç físic; la màgia és estar tants dies amb un objectiu, un destí, que han compartit milions de persones al llarg dels segles; la màgia de trencar -potser per primera vegada a la vida- la quotidianeitat del dia a dia, de la familia, de la feina, o de la jubilació més o menys activa o més o menys ociosa; la màgia està en que durant cinc setmanes l’únic objectiu és avançar, caminar i caminar, confiant i reconeixent com mai el propi cos, les cames i els peus i alegrant-nos i sorprenent-nos del que som capaços de fer; la màgia està en la senyora que escombra la porta de casa en un poblet, en el recepcionista de l’hostal, en el guiri grassonet que va en bici, en la senyora de Texas que ranqueja, en la colla del Benja, en els coreans de l’autocar, en les catalanes de Cambrils, en els que fan xerinola i els deixem que ens avancin… en aquest “Buen Camino” que amb tots compartim. La màgia també està en els silencis i en els pensaments que fem cadascú, tan si anem sols com si anem amb aquesta magnífica colla de Joves Caminants; segur que mai a la vida haviem estat tantes hores “sols” amb els nostre interior.
Bon Camino estimats.
Ultreià !
Suseia !
PS. : Per cert, la història de la Fuente del Passo (està escrit amb s sonora!) Honroso no es llegeix bé a la foto; no sigueu rancis i feu-ne un resum.
M'agradaM'agrada
Nosaltres també et trobem a faltar Xavier. Van ser 11 etapes caminant endavant, tal com dius amb els seus silencis, les paraules, els italians de la Fuente del Vino, els coreans i els seus “Uen Camino” fent reverències, el grassonet, el prim, el que camina a passets…. I un llarg etc.
Ja portem 22 etapes, més de 500 Km. I és el què dius, no tens res més a fer que avançar i anar cap a ponent. Al sortir la teva ombra és al davant, en arribar al darrera. I així, dia rere dia. I la veritat és que et sorprèn la resposta del teu cos, les cames, els peus i sobretot el cap. I potser sí que tot i que no soc gaire “espiritual” sí que hi ha una mica de màgia en tot això. Benvinguda sigui.
Una forta abraçada amic i trobo a faltar molt les teves contra-cròniques. És un plaer llegir-les, a més de que enriqueixen molt aquest humil blog.
PS: després em poso amb la llegenda del Paso Honroso.
M'agradaM'agrada
La llegenda del Paso Honroso.
En el fons es tracta d’una història d’amor. Tot va començar l’1 de juliol del 1434. El cavaller lleonès Suero de Quiñones va anar a veure el rei Juan II de Castella per complir un vot d’amor, organitzant un “paso honroso” d’armes al pont d’Hospital de Órbigos. Pas molt habitual per cavallers i peregrins que anaven a Santiago.
El fet és que per demostrar el seu amor a la dama Leonor de Tovar, durant un mes es volia batre en duel amb tots els cavallers que vulguessin creuar el pont, excepte els peregrins els quals ho havien de demostrar.
El rei li va donar permís i a més va fer còrrer la veu. I així va ser. A partir del 10 de juliol, tot cavaller que vulgués creuar el pont s’hi havia d’enfrontar. Van venir de tot arreu, no només cavallers. Gent de tota mena: mercaders, camperols, nobles… durant tot el mes es va enfrontar amb 70 cavallers.
A dia d’avui, per recordar aquest fet, a principis de juny (que fa menys calor que el juliol) tenen lloc las “Justas medievales de Hospital de Órbigo”, on s’hi recreen duels, mercats, atraccions…
M'agradaM'agrada
Olè, olè i olè!
Pel puente del Passo Honroso i perquè també heu descobert la Màgia del Camino !
M'agradaM'agrada